Disciplina, Jedis y Padawans
“La palabra disciplina proviene de discípulo, y ésta a su vez de la voz latina discere, aprender.
Es imposible aprender sin disciplina. Necesariamente necesitamos desarrollar nuevos hábitos que se conviertan en habilidades con rigor, con voluntad, con auto-exigencia. Gracias a ella podemos acceder a la libertad creativa porque forja nuestra consciencia, sensibilidad y capacidad de crecer y de ayudar a hacerlo a los demás.
La creatividad, la genialidad, la innovación se integran en un proceso que va de la incompetencia inconsciente a la competencia inconsciente en cuatro etapas que nos permiten pasar de ser ignorantes a ser maestros.”
Àlex Rovira
http://www.alexrovira.com/reflexiones/blog/articulo/la-necesaria-disciplina
No puedes ni debes
No puedes volver al pasado y pretender que el inexorable paso del tiempo no haya dejado huella en tus andares pesarosos o en los recónditos rincones de tus sueños.
No puedes querer volver a pertenecer allá en donde un día cualquiera te sentiste, de entre millones, un alma singular, errante, otorgada a la más profunda e inquietante libertad.
No puedes esconderte de nuevo en las auroras
y recoger tus lágrimas una a una
para convertirlas en rocío y en polvo,
o en arena y en olvido.
Ni puedes ni debes.
Porque estás aquí y ahora.
Entre cuatro paredes.
Entre el mañana y el ayer.
El ayer se ha consumido y no hay recambio.
El mañana aún no existe y esperarlo es sucumbir y es fallecer.
Anna Sanz
Fil de Llum
Sempre avant, ni un pas enrera, mai,…
“Quan sento que tot s’ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant…
Quan sento que m’he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí.
Llavors m’esforço en recordar
la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Respira, espera,
aixeca’t sense pressa,
inspira, refes-te,
la vida al món t’espera.
Quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar…
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m’ajudava a avançar…
Torno altre cop a recordar
la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Respira, espera,
aixeca’t sense pressa,
inspira, refes-te,
la vida al món t’espera. “
Andreu Rifé
Stephen Parryhttp://www.leanvoices.com
Elogi del Viure
Elogi del viure
Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en que realment,
ets un entre els homes,
esforçat en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depén, creu-me.
Si oblidan-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el que inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’ agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’ adobament del món.
El món s’ adobaria bé tot sol,
només que cadascí
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.
Joan Maragall
Every Day…
“Tot i que han passat molts anys i he millorat molt, segueixo aprenent coses contínuament i crec que no acabaré mai d’aprendre-ho tot. La música és un món d’aprenentatge i renovació continus. Mai és suficient i sempre hi ha quelcom per millorar. Per això el més important és disfrutar d’aquest aprenentatge i mai perdre el desig d’anar més enllà. Estudieu, estudieu, estudieu. A ningú li agrada res que no domina i haureu de treballar una mica abans de trobar-li el gust.
Molta gent no s’adona del privilegi que és poder estudiar música. Es queixen que els dóna molta feina, que s’ha d’estudiar massa, que no els agrada, i ho acaben deixant. No es tracta de si un es vol guanyar la vida tocant, dirigint o component o no, sinó de fer les coses ben fetes. Tots tenim potencial per fer-ho bé, tots tenim la possibilitat de trobar-hi plaer, però ningú ha dit que les coses bones siguin fàcils.
Quan vaig començar a estudiar de veritat només volia no sentir mai més el penediment de no haver estudiat prou per una classe, una audició o una prova. I en aquell moment me vaig adonar que l’orgull de la feina feta i el plaer de sentir que estàs fent alguna cosa més gran que tu mateix sobrepassa qualsevol obligació per part de professors o jurats.
Heu de trobar l’amor propi de millorar per vosaltres mateixos. De ser millors que ahir, però no tan bons com demà. Les classes, els cursos, els títols, no signifiquen res. Us recolzaran, però l’únic que us valdrà serà el que heu fet per vosaltres mateixos. Així és com funciona tot, en la vida. I encara que vulgueu ser metges, advocats, astronautes o esportistes, algun dia us haureu de prendre les coses seriosament.
Respecteu-vos a vosaltres i als vostres companys. El respecte comença per prendre responsabilitats i esforçar-vos a donar el millor de vosaltres. No tingueu por dels que toquen millor ni us queixeu dels que en saben menys, perquè no hi ha tanta diferència com us pot semblar. Supereu-vos a vosaltres mateixos, estudieu concentrats, amb l’objectiu de fer quelcom bé, no perquè hagueu d’estudiar.
Toqueu. Feu música. La música és comunicació. Toqueu per a la vostra família, per als amics. Sense vergonya. Demostreu la bellesa que sou capaços de crear. No hi ha plaer més gran en la vida que el compartir coses boniques. No desaprofiteu aquesta oportunitat. Cada dia compta. Cada moment. Busqueu i ho trobareu.”
Eloi Roset
[Revista l’Oriol de l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa. núm.52. març 2012.pàg.30]
“Maybe its my fault.
Maybe I led you to believe it was easy, when it wasn’t.
Maybe I made you think my highlight started at the free throwline, and not in the gym.
Maybe I made you think every shot I took, was a game winner.
That my game was based on flash, and not fire.
Maybe its my fault that you didn’t see that failure gave me strength, that my pain was my motivation.
Maybe I led you to believe that basketball was a God given gift, and not something I worked for… every single day of my life.
Maybe I destroyed the game… or maybe, you just making excuses.”
Michael Jordan
Io No Sono Moderato
“Se cercare un moderato state atentti a votare per me,
perché con me si rischia!
Ma veramente volete un moderato?
Il moderato è forte con i deboli e debole con i forti.
Il moderato finge di risolvere i problemi senza affrontarli!
Il moderato chiude un occhio sulle speculazioni edilizie.
Il moderato caccia gli inquilini dalle case in centro e poi le rivende ai magnati della speculazione.
Il moderato trasforma in ghetto la periferia.
Il moderato accetta una scuola per ricchi e una per i poveri.
Il moderato lascia intristire la città, e applaude ai grattacieli, dove non si vedono bambini che giocano e gente che pedala in bicicletta.
Il moderato teme di dispiacere ai cittadini che contano
E non concede la parola a quelli che non hanno voce.
Il moderato non cambierà mai nulla…”
Dario Fo
The Artists
“Los artistas son de las personas mas dinámicas y llenas de valor sobre la faz de la Tierra. Tienen que lidiar con mas rechazos en un año que lo que la mayoría de las personas en toda su vida. Cada día se enfrentan al reto financiero de vivir con trabajos temporales, con la falta de respeto de la gente que cree que deben obtener trabajos “reales”, y su propio miedo a no volver a trabajar nunca más…. Cada día tienen que ignorar la posibilidad de que esa visión a la que han dedicado toda su vida es un sueño muy lejano. Con cada año que pasa, muchos de ellos miran mientras las demás personas de su edad obtienen los valores de una vida normal -el coche, la familia, la casa, el nido…- Pero ellos se mantienen aferrados a su sueño sin importar los sacrificios. ¿Por qué? Porque los artistas están dispuestos a dar su vida entera a un momento -a aquella línea, risa, gesto, o a aquella interpretación que le robe el alma al público. Los artistas son seres que han probado el néctar de la vida en ese momento detenido en el tiempo, cuando entregaron su espíritu creativo y tocaron el corazón de alguien más. En ese instante, estuvieron más cerca de la magia y la perfección de lo que nadie jamás puede estar. Y en sus corazones saben que el dedicarse a ese momento vale mil vidas más.”
David Ackert
Random Daze theme by Polaraul
